Open Innovation, què és?

Durant els darrers anys, moltes empreses han incorporat l'open innovation als seus processos d'innovació. Però exactament, què és la innovació oberta?

Intrododucció a l'open innovation

L'open innovation, o innovació oberta en català, es va definir com la utilització voluntària d'entrades i sortides de coneixement per accelerar la innovació interna, i ampliar els mercats d'ús extern de la innovació, respectivament (Henry Chesbrough, 2003). Una vegada que s'adopta un model d'open innovation, els límits d'una organització es tornen permeables i això permet combinar els recursos de la propia companyia amb operadors externs.

Les empreses que innoven utilitzant tant sols recursos internts, també anomenades "closed innovation companies" en anglès, normalment durant el procés d'innovació, s'avaluen les idees proposades i només s'acaben seleccionant les millors i més prometedores per al seu desenvolupament i posterior comercialització. Les que mostren menys potencial, són descartades. Així doncs, la diferència entre innovació oberta i innovació tancada, és que en el cas de la innovació tancada les idees, invents, investigacions i desenvolupaments necessaris per posar un producte al mercat, es generen a dins de la pròpia organització. Tanmateix, quan s'aplica el sistema d'innovació oberta, la companyia pot fer ús de recursos externs com ara tecnologia i, alhora, posar a disposició d'altres les seves pròpies innovacions.

En el marc del paradigma d'innovació oberta, hi ha un flux important de coneixement extern cap a l'organització que es converteix en projectes en cooperació amb socis externs, i provoca l'adquisició i incorporació de tecnologies externes. Al mateix temps, les innovacions generades a dins de la companyia poden ser vengudes com a tecnologia i/o propietat industrial a altres organitzacions, ja que aquestes no encaixen amb el model de negoci o perquè la companyia no té la capacitat o l'experiència per desenvolupar la invenció. El resultat final és que alguns productes arriben al mercat utilitzant exclusivament recursos interns des de la idea inicial fins a la comercialització del producte final. Altres productes, són el resultat de la incorporació del coneixement extern en les diferents etapes del seu desenvolupament.

Hi ha clars avantatges d'obrir el procés d'innovació al flux d'idees i coneixement en ambdues direccions. Es poden resumir de la manera següent:

  • Reducció del temps i el cost dels projectes d'innovació
  • Incorporació de solucions i innovacions en forma d'idees, patents, productes i tecnologies que mai no haurien estat generades per l'empresa per manca de temps, coneixement o recursos tecnològics
  • Comercialització d'invencions que, per manca de capacitat o per raons estratègiques, no poden ser duts al mercat per l'empresa propietària

D'innovació tancada a innovació oberta

Citant a la Sra. Hester Tak, socia de la consultora Gunn & Twynmore, P&G va ser un dels primers a canviar dràsticament les coses. Tot i que no eren una empresa farmacèutica, sinó una empresa de cura personal i de productes domèstics, ells també tenien problemes per trobar i desenvolupar les seves propies innovacions, i patient manca de fidelització de clients. El seu nou CEO, A.G. Lafley, va expressar per primera vegada la idea que no importava com de bo fos el personal a P&G, ni quantes idees aportéssin, allò només era una fracció del pool de coneixement disponible arreu del món. La nova forma de pensar de Lafley va conduir al programa de P&G anomenat P&G Connect & Develop, el qual ha tingut molt d'èxpit. Amb aquest programa, P&G va crear una tendència d'innovació oberta, la qual va ser seguida per molts d'altres d'alguna manera. La indústria farmacètuca era ràpida de seguir i, com a sector, problablement hagués tingut més experiència en pràctiques d'open innovation. No obstant això, altres sectors, incloent l'eginyeria elèctrica, l'aviació i les empreses editorials, estan adoptant pràctiques similars.

D'innovació tancada a innovació oberta

Com es descriu anteriorment, el programa Connect & Develop de P&G va adoptar un enfocament completament diferent al de crear i desenvolupar. Fins llavors, pràcticament totes les grans multinacionals funcionaven de la mateixa manera: innovar des dels seus propis centres d'R+D. Hi havia una forta convicció que una empresa ha de controlar la creació i la gestió de les idees i, per tant, la seva propietat intel·lectual (IP). Per aquest motiu, a continuació tractarem 5 principis associats a la innovació tancada:

  • Les persones intel·ligents en un camp concret sempre traballen per nosaltres
  • Per obtenir benefitis de l'R+D, hem de descobrir-lo, desenvolupar-lo i comercialitzar-lo nosaltres mateixos
  • Si el descobrirm nosaltres mateixos, serem els primers en dur-ho al mercat
  • Si creem la majoria i les millors idees de la indústria, guanyarem
  • Hem de controlar la nostra IP, de manera que els nostres competidors no s'aprofitin de les nostres idees

Soving, els paradigmes d'innovació tancada s'utilitzen indistintament amb el síndrome de "No intentats aquí". També es fa referència a vegades als responsables de la decisió com "tot el que ve de fora és sospitós i no fiable".

5 raons per les que has d'unir-te a Innoget

  • Accedeix a recursos únics d'innovació oberta
  • Connecta amb professionals d'innovació oberta de 180+ països
  • Crea la teva propia xarxa d'innovació oberta
  • Manten-te al dia amb les millors esdeveniments d'innovació oberta
  • Obté informació de professionals d'open innovation en empreses de primer nivell
Uneix-t'hi ara, és gratuït!

Sobre el concepte "Innovació oberta"

Tot i que el terme "innovació tancada" està ben definit i entès per la majoria de les empresa com el mateix concepte, hi ha una gran variació en la definició d'innovació oberta. En el cor de totes les definicións, hi ha una base comuna que consisteix en involucrar elements externs per l'adquisició de noves idees o productes a canvi de compartir coneixements i IP. Però el grau en què s'utilitzen aquests recursos externs varia segons l'empresa. Per exemple, en algunes empreses practicaran l'open innovation tenint un portal a la seva pàgina web on tercers, per exemple, ciutadans, puguin enviar les seves idees a l'empresa. La companyia revisarà i seleccionarà aquelles propostes que cregui que milloraran el seu negoci, i la persona que ha enviat la proposta rebrà una petita recompensa a canvi. Altres firmes abracen el terme d'una forma més àmplia i arribaran fins i tot a compartir el seu campus, o seus laboratoris, amb grups externs. Per tant, quan una empresa afirma estar involucarada en la innovació oberta, val la pena investigar com han interpretat el terme.

De la mateixa manera que ho hem definit anteriorment, a continuació tractarem 5 principis associats a la innovació oberta:

  • No totes les persones intel3ligents treballen per nosaltres, pel que hem de trobar i aprofitar el coneixement i l'experiència de persones brillants fora de la nostra empresa
  • L'R+D extern pot crear valor significatiu: es necessita un R+D intern per reclamar una part d'aquest valor
  • No hem d'originar la recerca per obtenir beneficis
  • Si aprofitem millor les idees internes i externes, guanyarem
  • Hem de treure profit de l'ús que fan altres usuaris del nostre iP, i hauriem de fer-nos amb l'IP d'altres quan ens aporti valor al nostre model de negoci

Factors a tenir en compte en les estratègies de col·laboració en open innovation

En qualsevol estratègia de col·laboració hi ha algunes coses que cal tenir en compte al principi, com ara si les organitzacions estan disposades a col·laborar, quins són els avantatges que cada organització aporta a l'associació, els objectius i els criteris de rendiment de l'associació, com s'estructurarà i gestionarà l'aliança, i el benefici que cada part espera obtenir de l'associació.

Quan es treballa conjuntament amb ments poderores de fora de l'organització, seran necessàries funcions de suport amb poder a dins de l'empresa. No obstant, cal tenir en ment que no hi ha cap campió d'open innovation. Els processos d'innovació són complexos i impliquen diverses persones, departaments i disciplines diferents. Per tant, es requereixen diferents funcions per superar la inèrcia en projectes complexos d'innovació.

Tres tipus de rols o "promotors" poden ajudar a una organització a superar les forces internes que potencialment poden obstaculitzar la innovació oberta. Aquests promotors es poden diferenciar segons la seva base de poder:

  1. El promotor de poder és una persona que té el poder jeràrquic d'impulsar un projecte, proporcionar els recursos necessaris i ajudar a superar els obstacles que es puguin derivar de la voluntat i la burocràcia durant el curs d'un projecte.
  2. El promotor expert, descriu una persona que té els coneixements tècnics específics per afrontar el repte d'innovar, i supera les barreres d'habilitat. Aquestes barreres solen ser el resultat de la falta de coneixement en el camp d'un domini específic.
  3. El promotor de processos, aquest deriva la seva influència en el coneixement de la organització i en les xarxes socials intraorganitzatives. Aquesta persona estableix i manté la connexió entre el promotor de poder, el promotor expert, i altres membres del projecte que estan disposats i poden contribuir a un projecte d'open innovation, però que no tenen permís per fer-ho a causa de normes internes existents o de capacitat limitada i recursos.

Eines per interactuar amb altres especialistes no sectorials

Moltes són les eines que s'han desenvolupat per connectar empreses amb agents externs. Algunes d'aquestes eines es poden insertar al mateix lloc web de les empreses, però també hi ha empreses específiques que faciliten serveis com Inoget. Innoget permet a les empreses quin coneixement, experiència o tecnologia estan buscant. Tanmateix, l'eina també permet a aquestes mateixes empreses i altres players com centres d'investigació, startups, spinoffs o instituts, presentar els seus coneixements, tecnologies i serveis que poden tenir, i que no encaixen amb la seva estratègia de desenvolupalemtn de producte actual i futura. Aquestes tecnologies s'ofereixen per ser llicenciades, transferides, etc. Altres eines, com ara "part-ups" o "partnering events", són solucions de caràcter més personal entre ambdues parts, i tenen com a objectiu apropar les persones que necessiten coneixements juntament amb persones que tenen el coneixement desitjat.

La quarta revolució industrial

Tal i com ho descriu la Sra. Hester Tak, la Quarta Revolució està en curs. Aquí, les empreses analitzar Big Data, una recopilació de dades de fonts tradicionals i digitals dins i fora d'una empresa que representa una font de descobriment i anàlisi en curs. Per definir el Big Data, també és important entendre la barreja de dades no estructurades i estructurades que comprenen el volum d'informació. Les dades no estructurades inclouen informació com ara metadades a les publicacions de les xarxes socials. Les dades multiestructurades inclouen una varietat de formats i tipus de dades i es poden derivar d'interaccions entre persones i màquines, com ara aplicaciones web o xarxes socials. Exemples de dades multiestructurades inclouen dades de registres web, una bomincació de text i imatges visuals juntament amb dades estructurada, com ara forma o informació transaccional. Els coneixements adquirits en cada pas de les anàlisis poden ajudar a millorar les estratègies d'interacció amb els clients. La informació que proporciona el Big data, és sovint un reflex de les idees, els pensaments i el comportament de la societat. Ha dotat a la societat d'un paper més important, tabmé cap a les empreses.

En els últims 10-15 anys, es va encunyar el terme Triple Helix per indicar la relació complementària i interpdependent entre el govern, l'acadèmia i la indústria. Amb la Quarta Revolució, s'ha format un hèlix quàdruple, afegint els ciutadans i la societat com a quart eix.